Decla2

Declaració Per a una Rebel·lió Democràtica a Europa

Des de l’inici de la crisi econòmica mundial, un nou moviment ha sorgit en tot el món.

És un moviment per una democràcia real, per la participació i el dret de les persones a decidir per elles mateixes i a què les seves demandes i sobirania siguin respectades i reflectides en la presa de decisions polítiques, des de l’obligació d’enfrontar un sistema que afavoreix a una minoria privilegiada a costa de la majoria. Un moviment que busca posar els drets humans, civils, polítics, econòmics, socials, culturals i democràtics al cor del projecte europeu, com a elements intrínsecs de la democràcia.

Des de 2011, els carrers, places i centres de treball d’Europa s’han convertit en el bressol de lluites democràtiques pels drets, lluites que han sacsejat i formen part del panorama polític i social.

Aquests moviments europeus han estat xocant frontalment amb el conjunt d’institucions i polítiques que constitueixen la Unió Europea avui dia. La naturalesa profundament antidemocràtica d’aquestes institucions reflecteix el seu original i actual propòsit: servir als interessos del sector empresarial i financer i a les diverses elits, constituïdes en oligarquies.

Les institucions operen en la foscor i l’opacitat, allunyades de la vista dels ciutadans i ciutadanes europees. Estan al servei de les corporacions i les empreses financeres que despleguen exèrcits de lobbistes. Negocien nous tractats en nom dels pobles d’Europa però en contra dels seus interessos.

Exigim transparència per donar llum sobre com es prenen decisions que afecten les nostres vides.

Desafiem l’afirmació més irreal i irracional de totes: que Europa pot pagar els seus deutes públics i privats. Exigim auditories ciutadanes del deute públic i reafirmem el dret sobirà del poble a auditar-les i a negar-se a pagar els deutes il·legítims i il·legals.

La classe dirigent d’Europa, les institucions de Brussel·les i Frankfurt, prediquen austeritat per a la majoria mentre gasten milers de milions en uns pocs. No és només l’austeritat: a Europa hi ha una guerra / lluita de classes, amb el saqueig dels drets de la ciutadania i dels béns comuns que duen a terme les elits governants determinades a redistribuir els ingressos i la riquesa de la majoria societat i els estats cap a ells. El seu model és el de la desocupació massiva i la precarietat, generant pobresa i augmentant les desigualtats, enfrontant als treballadors i treballadores entre ells, perpetuant la violència contra les dones, destrossant el medi ambient i desmantellant el teixit social. Un model contra el benestar i la justícia social.

Una a si mateixa anomenada “Europa sense fronteres” està aixecant murs i tanques electrificades per tot arreu. Des d’Evros i Lesbos a Lampedusa, des de Presevo a Calais. Exigim: deixin als refugiats i refugiades entrar! Quan la gent fuig per la seva vida, Europa ha de simplement obrir els seus braços, rebutjant amb fermesa la xenofòbia i el racisme. La qüestió dels refugiats és una qüestió humanitària, rebutgem la militarització: diem NO a la participació de l’OTAN.

Europa ha de reduir dràsticament la despesa en armament i defensa, que ha demostrat estar relacionada amb la corrupció i l’endeutament il·legal, i ha d’augmentar la despesa pública en salut, educació, seguretat social, justícia i cultura.

La degradació de les condicions de vida de les persones també està vinculada a la destrucció de la naturalesa i de la guerra pels recursos a tot el món. No podem deixar d’abordar la crisi ecològica i energètica si volem la justícia social per a tothom.

Atès l’estat actual d’Europa, cridem a la desobediència civil front a les institucions europees, les seves regles tòxiques, polítiques, tractats o qualsevol dels seus dictats antidemocràtics, igual que a la reinterpretació arbitrària que fan les elits governants.

Necessitem nous processos constituents i el dret a l’autodeterminació mitjançant referèndum vinculant.

Igualment, afirmem el deure de desobeir els dictats antidemocràtics quan s’està al govern, com a obligació democràtica mínima amb els pobles.

La Conferència de Madrid ha estat un pas endavant en la unió de diferents moviments i en l’elaboració de propostes per lluitar per la democràcia a Europa. Convidem a llegir, difondre i debatre les conclusions dels diferents eixos abordats i a ser tractats en altres conferències que s’organitzin al voltant de Europa.

Els pobles europeus saben com rebel·lar-se contra la tirania. Al llarg de la història ho hem fet en múltiples ocasions per la conquesta de la democràcia, establiment de la igualtat, la defensa de les nostres vides, els drets i la dignitat. La Conferència de Madrid crida a organitzar un Dia Europeu d’Acció el 28 de maig.

 Decla2